Aquest any ho tinc clar: viatjo lleugera.
De l’equip de busseig, no m’enduc pràcticament res. Només el mínim indispensable: un banyador, un mono de licra ultra fi perquè sempre passo calor dins l’aigua, les meves ulleres (les de busseig, no les de veure 😅), i el meu estimat –i pesat com un rellotge de paret– ordinador de busseig.
Sí, aquest rellotge ocupa mig braç i pesa com un pop adult, però és el que em diu a quants metres baixo i quant temps porto sota l’aigua. I això és essencial per fer parades de seguretat necessàries als 3 metres i gaudir amb tranquil·litat. Ara bé, hi ha un petit problema... sense les meves ulleres de veure (amb astigmatisme, hipermetropia i vista cansada de regal), no veig un rave. Però bé, el que sí que veig claríssimament són els taurons, les mantes i els taurons balena... i qui no!!! 😆
Pel que fa a la ruta, anirem recorrent diferents punts del Mar Roig des del vaixell. , espero esculls plens de vida, alguna immersió més tècnica i, amb sort, una trobada amb tortugues o taurons (de bon rotllo, si pot ser).
Començo els preparatius: buscar una licra que no sembli una disfressa, revisar l’assegurança DAN (el busseig no es perdona distraccions), triar un vol que no em deixés a mig camí... i ara toca comprar banyador sexy i còmode —perquè també hem de prendre el sol i sentir-nos bé, no tot serà aletes i ploms.
També he de començar a preparar el meu botiquí. Que entre sol, sal i vida intensa, més val ser previnguda.
I com hi vaig sola... creuem els dits per tenir el camarot per a mi sola. Quantes dones submarinistes viatgen soles a l’agost? Amb una mica de sort, *ueeeee!*
Falten 3 mesos, però el cos ja ha començat el compte enrere. I el cervell ja fa llista de coses a enllestir.
Sí, aquest rellotge ocupa mig braç i pesa com un pop adult, però és el que em diu a quants metres baixo i quant temps porto sota l’aigua. I això és essencial per fer parades de seguretat necessàries als 3 metres i gaudir amb tranquil·litat. Ara bé, hi ha un petit problema... sense les meves ulleres de veure (amb astigmatisme, hipermetropia i vista cansada de regal), no veig un rave. Però bé, el que sí que veig claríssimament són els taurons, les mantes i els taurons balena... i qui no!!! 😆
També he de començar a preparar el meu botiquí. Que entre sol, sal i vida intensa, més val ser previnguda.
I com hi vaig sola... creuem els dits per tenir el camarot per a mi sola. Quantes dones submarinistes viatgen soles a l’agost? Amb una mica de sort, *ueeeee!*
Falten 3 mesos, però el cos ja ha començat el compte enrere. I el cervell ja fa llista de coses a enllestir.
Comentarios
Publicar un comentario